Avui, mentre posava els plats al rentaplats, l'abu m'ensenyava una recepta que la meua memòria reté amb dificultat. De sobte, jo no sé que he dit que ella ha respost amb el següent refrany:
Va la vieja muriendo y sigue aprendiendo.
Us parlaré una mica de la meua abu. Té 87 anys ("murió joven, con 83" ha dit una estona abans) i manté la seua particular guerra amb el seu cos. No ha tingut una vida fàcil i ja comença a mostrar algun símptoma del pes dels anys. Fer-se vell deu ser alguna cosa així com saber que queden molt poques coses per aprendre. Però encara té el cap molt fresc i a vegades diu coses plenes de sentit, per a ella mateixa i pels demés. I aquesta és una d'aquestes vegades. Gràcies abu.
2 comentaris:
dinant ma germana explicava l'organització del cau (els escoltes):
- sí, hi ha les vagueries, el consell suprem...
ma àvia interromp:
- Conill! Nena, aquesta organització ni la cúria romana!
heh.
Doncs jo avui, tot i les presses d'un diumenge que ha començat de sobte i malament, tot i entrebancar-me un parell de vegades, he aprés que segurament bona part de tot això dels planetes extrasolars, les muntanyes, la furgoneta, el ioga,... potser tot plegat s'està expandint i omplint alguna cosa que em falta. Demà, si aconsegueixo circular amb més calma, potser esbrino el que és.
Publica un comentari a l'entrada