Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raons per fotre el camp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raons per fotre el camp. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 d’abril del 2013

Criscrisissis

Avui, el vinyetista treu una bona vinyeta sobre la crisi. Tan bona com les últimes vinyetes dels últims quatre anys.

Els informatius informen de nous informes de nous corruptes, més corruptes que els anteriors corruptes dels últims quatre anys.

Els moviments socials mobilitzen de nou aquells i aquelles que volen moure les coses. Però les seues mobilitzacions no mouen els inmobilistes des de fa quatre anys.

L'editorial edita novament un llibre sobre la crisi, que els llibreters s'esforcen en destacar enmig de tantes altres novetats editorials sobre la crisis dels últims quatre anys.

El govern nacionalista nacionalitza de nou el sentiment nacional mentre desnacionalitza els serveis nacionals, tal i com porta fent des de fa quatre anys.

La compra de deute estatal per fer front al deute estatal dels últims quatre anys endeuta encara més l'estat endeutat sobre una societat endeutada que està farta de comprar deute estatal des de fa més de quatre anys.

diumenge, 11 de novembre del 2012

Què has aprés avui? XV - Crisi energètica

Els debats sobre la crisi, sobre polítiques econòmiques, socials i fins i tot les que tracten les formes d'estat (tema ben nostrat) acostumen a obviar un assumpte. De fet, acostumem a obviar-lo de les nostres vides més quotidianes. Estic parlant de l'energia. L'energia que permet els microfons per a aquests debats, l'energia que permet la mobilitat i el treball, l'energia que em deixa escriure ara mateix. D'on ve tota aquesta potència? Tenim clares les implicacions medioambientals, econòmiques, ètiques a nivell regional, global? Sabem el que costa un KW de llum? Quan costa en quin sentit? En termes monetaris? I en termes energètics? Tenim alguna idea del que hi ha a l'altre cantó dels cables elèctrics i dels oleoductes?

Jo crec que no, que no en tenim ni idea.

Per això, el programa Singulars de l'últim dilluns (coincidint amb l'inici d'una campanya electoral que ignorarà aquests assumptes) ha explicat coses molt interessants sobre tots aquests assumptes. Gràcies a l'investigador Antonio Turiel ens hem assabentat de fets clau del nostre sistema energètic, com per exemple, que cada català gastem l'energia de 45 humans, que de cara al 2018 només India i Xina absorbiran el 100% de les exportacions de petrolis actuals, que el 2020 haurà caigut el 40% de la producció en els pous actuals, que Indonèsia ha deixat de formar part de l'OPEP perquè ja no exporta petroli i que Regne Unit, Argentina i Veneçuela tenen problemes per abastir el consum intern amb la producció nacional, que 1/5 de l'urani consumit al món per fer energia nuclear prové de míssils russos desvallestats i que l'any que ve Rússia deixarà de vendre aquest urani per esgotament de l'urani per a les pròpies centrals.

Antonio Turiel també ens ha advertit de fets més contundents i clars: Espanya no podrà tornar a crèixer mai més a un 2% perquè el seu sistema energètic no ho permet, que el sistema econòmic es basa en un consum il·limitat de recursos energètics i que fins i tot l'AIE afirma que s'ha superat el punt de màxima extracció en petroli o el que se'n diu el Peak Oil, però també ho hem fet amb l'urani, l'or i estem a punt de fer-ho amb el coure. Les dues úniques solucions són les energies renovables i el decreixement. Qualsevol altra consideració és un malgastament d'energia. No és un debat, són fets. No hem de discutir gaires més coses. Ja hem superat el punt màxim de producció i el consum segueix creixent.

Ben segur que no tornarem a mirar una bombeta i una gasolinera igual.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Què he après avui? -IV: keynesianistes bons

Avui he après, gràcies a aquest article de Paul Krugman, que hi ha una postura politicoeconòmica anomenada
keynesianisme armamentístic
que consisteix en defensar les inversions públiques en la fabricació de material bèl·lic (ja sabeu, bombes, tancs, avions, uniformes...). Fixeu-vos-hi bé perquè poques afirmacions polítiques poden arribar a ser tan cíniques i hipòcrites com aquesta. Qui defensa que l'Estat ha de continuar o augmentar la inversió en indústria armamentística ho fa amb el típic argument keynesià de què la inversió pública crea llocs de treball. És a dir, l'Estat ha d'invertir en crear llocs de treball que produeixen béns que serveixen per matar persones. Ja us podeu imaginar que qui defensa una postura així, també defensa que la sanitat o l'educació públiques són massa cares i que s'han de deixar al lliure mercat. Doncs au, visca la inversió pública!

dijous, 2 de juny del 2011

Les pluges volen netejar, no desallotjar

La pluja intermitentment molt forta de les últimes hores és fruit de la nova estrategia d'Interior per dissipar el moviment d'indignats de la plaça Catalunya. La Moreneta de Montserrat ha sigut clau per aconseguir tal fenomen meteorològic, informa Mar Morelló.
Les pluges, però, han provocat importants danys materials i personals a Barcelona. Concretament, 121 persones que feien la migdiada a plaça Catalunya han estat ateses per contusions al cap i altres parts del cos, així com pèrdues del sentit a causa d'ofecs. Centenars de persones han sigut arrossegades Canaletes avall pels forts corrents que baixaven de Rambla Catalunya (antiga riera) i Passeig de Gràcia.
El conseller d'Interior, Felip Puig, ha comparegut en roda de premsa hores desprès del succés, desprès de rebre crítiques de tots els partits polítics menys CiU i sectors de la població. El conseller ha assumit les responsabilitats de l'actuació, la qual ha presentat com "una actuació d'higiene pública", i ha remarcat que l'objectiu no era un desallotjament de la plaça. Ha reconegut que les imatges d'una plaça de Catalunya devastada pot provocar incomprensió i indignació però ha defensat que cal que la població conegui quina era la situació anterior -fins un total de 4 indignats no es dutxaven diàriament- i els danys soferts per la policia catalana. Un total de 30 mossos d'esquadra s'han donat un coscorrón al relliscar amb l'aigua i 7 més han sofert danys lleus al bolcar-se una canoa conduïda coordinadament per mossos i guardia urbana.
L'oposició demana la compareixença del conseller al Parlament i ICV critica l'ús indiscriminat d'aigua.

divendres, 15 d’octubre del 2010

Corría el año 2018...

...Corría el año 2018 cuando un sucedáneo de Sálvame, presentado por el mismo Jorge Javier, ocupaba la franja horaria de Telecinco desde las 10 de la mañana hasta las 22:30 de la noche, con pausas para la publicidad y los bloques informativos. Belén Estéban había fogacitado el resto de personajes del corazón, convirtiéndose en un leviathan que apenas entraba en el plató. Tenía su propia productora de chismes mediáticos y su propia agencia de noticias, con la que cubría las salidas de su domicilio. Toda la nube de licenciados en CC (antes Ciencias de la Comunicación, ahora Ciencias Chismosas, cuya facultad de referencia era la de la Pompeu Fabra, situada en el descampado del Poblenou, en Barcelona) le hablaban en diferentes idiomas para exportar las exclusivas a televisiones internacionales. El tema candente ahora era su supuesta relación años ha con el flamante papa, después de que Benedicto XVI muriera de sopetón mientras visitaba una guardería. La última exclusiva era que el nuevo papa Inocencio XIV había tenido un affaire -palabra que Belén Estéban se esforzaba en pronunciar casicorrectamente- con la "princesa del pueblucho" y corría el rumor -sin duda extendido por la propia agencia BE- que el papa había abusado de Andreíta en su época de obispo de Milán. Sobre ese tema, la agencia BE respetaba la dignidad de la menor.
Una localidad andaluza, cuyo nombre no quiero acordarme, sacaba esa estátua de Belén Estéban durante la procesión de Semana Santa

Precisamente sobre niños pequeños, ese mismo año, el presidente Zapatero abordaba la reforma de las guarderías. No era sostenible, decía, que, teniendo una población tan envejecida, los niños estuvieran en colegios y no con sus abuelos. Por eso reducía los 3 cursos de preescolar a uno, consistiendo en los tres meses de más frio de los 3 primeros años (3 meses cada año=9 meses, un curso), cuando hay riesgo de resfriados para niños y seniles, con consiguiente despilfarro para las arcas de la Sanidad Pública. Ante tal medida, los principales sindicatos preparaban una huelga para deciocho años después, coincidiendo con la mayoría de edad de los principales afectados.

Francisco Camps, líder del principal partido de la oposición, acusaba al gobierno de atacar a los más débiles. Lo cierto que, a pesar de lo pobre de su argumentación y las numerosas causas abiertas (entre ellas extorsión, malversación de fondos e intento de homicidio), las encuestas le daban una ventaja nada desdeñable frente al partido zapaterista. Después del tercer desastre electoral de Marian Rajoy a causa de un vídeo de autopromoción en que salía hablando catalán en la intimidad, las bases del partido habían apostado por el líder valenciano. Esperanza Aguirre había formado partido propio al fallar su enésimo intento de liderar el Partido Popular y ahora lideraba una coalición con la facción catalana de Dolors Nebrera.

La tercera preocupación de los españoles, después de Belén Estéban y las reformas de ZP, era, claro está, los infortunios de la selección de futbol. Después de ganar el mundial de 2010, "la roja" perdió vivez y colorido de juego y evolucionó hacia "la palida" y "la descolorá". En el mundial de 2014 no habíann pasado la fase prévia y habían sido eliminados por Cuba, que se estrenaba en el mundial tras su modernización. Los analistas acusaban las desorbitadas primas que ganaron los internacionales después de alzar la copa el 2010 como razón de tan evidente decadencia. Vagos y gordos, no conseguían aguantar los 90 minutos de partido. La liga había sufrido una bajada del nivel similar. Otra causa era la crisi del sector. Y es que el paro, que por suerte se había estabilizado alrededor del 21%, se cebaba en las clases populares. Los campos se habían vaciado y la compra de partidos por el plus casi no era rentable por los bares. En volumen de mercado, la hípica se había convertido en el deporte rey, ya que las fortunas que la mantenían seguían acaudalando pengües ingresos. La reforma fiscal restaba congelada por el grupo de CiU en el Congreso, liderado por Felip Puig.
El hijo de Felip Puig jugaba en el Español el año 2017

En Catalunya, Àrtur Mas intentaba contener las guerras cainitas en el seno del gobierno catalán, protagonizadas por Unió (conducida por el infatigable Duran i Lleida, consejero de Interior), Oriol Pujol (consejero de Presidencia) y el tercero en discordia, Ramon Tremosa, exeurodiputado, ahora encargado de construir el eje ferroviario mediterraneo. Àngel Ros lideraba el PSC y ganaba las encuestas para los próximos comicios (La Vanguardia apoyaba por primera vez un candidato socialista a la presidencia de la Generalitat). Ciutadans, socio minoritario del tripartito (CiU, PP i C'), auguraba un recorte de las horas de catalán en la escuela, para "homogeneizar la realidad de la calle con la de las escuelas", en palabras de Griselda Bereciartu, consejera de Educación. El resto de materías había pasado a impartirse en castellano o inglés al inicio de la legislatura, en 2015.
Ramon Tremosa se jacta de ser el único político catalán que ve el futuro

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Per què existeix Felip Puig?

Diuen que una dona que va contactar amb Felip Puig via VamperPersonals va quedar marcada i ara, cada cop que veu una senyera es fot a plorar. Això és el que els psicòlegs en diuen trauma: una experiència tant xocant com desgraciada que condiciona algunes de les nostres accions en el futur. Jo també vaig sofrir un maltracte d'aquest senyor.En els últims anys del pujolisme,aquest home era conseller. Un dia donava una roda de premsa, no sé sobre què, però recordo la mala espina que em va donar. La mare es va posar a cridar i va canviar de canal. Sort que teniem aquell vidre de la tele quan les teles no eren planes (mireu sinó ara els crios, com queden desprès de mirar un telenoticies). Em va salvar de seqüeles més greus. A mesura que m'he anat fent gran, quan el sento només tinc tremolors i cagarrines durant dos dies. L'altra setmana que va cantar allò d'"independència o decadència" vaig haver de menjar sopa de Fortasec.

La seua funció dins de CiU és de fer de poli malo. En política hom sempre s'ha d'interpretar el contrari del que diuen. Així, Convergència i Unió, s'ha d'entendre la reiteració del nom com una dissimulació del contrari. D'una banda, la desunió de Duran i Mas. De l'altra, la divergència ideològica del mateix Mas, el que ell en diu sentit de país. Escoltar Artur Mas és sentir paraules que sonen bé però que no tenen cap base. Si bé, des de Convergència i Unió pensem que el que cal és responsabilitat a l'hora de tractar ________ (posi aquí el que sigui) i no caure en dinàmiques que no ens porten enlloc, que és el que fa el president Montilla.



Una vegada cola, dues també, però no pots passar-te anys així perquè al final el vulgo no sap què vota. Llavors cada 3 mesos o així surt l'enginyer civil i traça els camins ideològics de la formació nacionalista. Diu que Montilla maltracta la llengua, que l'aeroport de Lleida és una mala decisió o que Saura i tots els que van assistir a la manifestació en contra de la massacre de Gaza donen suport a un grup terrorrista. Hom podria fer un estudi de com puja la intenció de vot del PSC i d'ICV cada cop que Puig borda des d'un faristol. Seria un indicador clar, com el de la llum durant la vaga general.

No dubto que és un paio intel·ligent i metòdic, però el que no entenc és perquè no es tracta la bilis. Me l'imagino de sobte tractant la seua filla ("xata, sembles una puta vestida així") o veïns ("vostè deu ser d'Andalusia, oi? ho he endevinat per la pudor que fa"). El fet que estiguem en precampanya afavoreix la proliferació de les seues compareixences, però jo no estic disposat a aguantar-lo més temps i encara menys que torni a ser conseller. La meua psicòloga em recomana no tornar a visitar les situacions traumàtiques. Així, que per això foto el camp d'aquest país.