Avui de matinada, en la típica languidesa de les entrades d'any nou, i gràcies a l'habilitt de Joan Baró he après com es fan els
garrotins.
Que són aquelles cançons típiques de la rumba gitana catalana. Entre tornada i tornada ("Al garrotin, al garrotan/ de la vera vera vera/ de la vera de Sant Joan") hi va una estrofa de quatre versos que jo no sabia que era improvitzada. Bé, improvitzada a mitges. Has de pensar "la frase de gràcia" que és la del final (per exemple, nou, d'any nou). Penses bé la paraula final perquè ha de rimar amb l'última del segon vers. I dius qualsevol cosa en el primer, el segon i el tercer i ja està! No sé perquè no ho fan a les escoles. Bé, m'ho penso... Allí va:
Per sort no tinc ressaca
Encara que vaig menjar un ou
Que bé que m'ho vaig passar
A l'entrada de l'any nou.
Al garrotin...
