Paul Auster*

I feel I'm starting to really live in New York... Pero de debo. A fer coses que fan els novayorquesos. Anar escopetejat pel carrer, ignorar els negres que prediquen al metro i adorar Paul Auster.

Aqui no hay tuberias, aqui no hay canyerias,
no hay desagues. Aqui hacemos un pozo!
Vais a flipar! Palabra!

Dimarts vaig recorrer la ciutat des del Noho fins a la la llibreria Barnes&Noble (una especie d'Abacus mes gran pero nomes de llibres i amb discos i Sturbucks incorporat) de la 5a avinguda. Havia llegit malament l'adreça. On posava "17th 33-Park Avenue" havia llegit "17th 33st-Park Avenue". Quan vaig arribar al 33 amb Park Avenue no hi havia cap Barnes&Noble, cosa que ja em temia perque no em sonava. 33-Park Avenue es l'Empire State. Vaig anar a la Barnes mes propera, la de Park Avenue amb el carrer 48 o 50 i alli em van dir que no, que estava equivocat. Havia d'anar la Barnes de Union Sq, al numero 33 del carrer 17! Mes o menys, era d'on venia...

El que s'ha de fer per un idol literari. Encara vaig arribar amb temps i vaig poder seure força a prop de les primeres files. Nomes creuar la porta d'entrada, la seua ultima novela m'esperava en una muntanya (perque tracten els llibres aixi?) i la vaig agafar. Mentre es feia l'hora, molts de nosaltres iniciavem la historia d'un fotograf amb problemes de comunicacio que es lligava a una menor en un parc de Florida pel simple fet de que els dos estaven llegint The Great Gatsby, Oh my good, the same book I'm reading just now! Vaig pensar que res podia ser mes novayorques. En una novayorquesa llibreria amb vistes a Union Sq (be, era de nit aixi que nomes aparexien llumetes), esperant el novayorques Paul Auster i amb el meu novayorques Gatsby a la motxila (que es de New Jersey pero no ho vaig dir a ningu). A la vora hi tenia una novayorquesa senyora gran que, a causa d'un refresc (les coles les carrega el diable), es tirava uns rots que ni un gripau borratxo. La noia de pell blanca de la seua vora i jo ens aguantavem el riure. Puntual, va apareixer l'home alt d'ulls separats que em recorda al difunt Nestor Kirchner no se perque. Sense mes presentacions, va dir que aniria llegint alguns fragments separats i que potser ens marejaria, pero que be, que let's go. La senyora va tirar-se un altre rot.

Va començar pel principi. Era el que esperava i primer vaig pensar que, vaja, ja que havia de llegir, ja podia escollir alguna cosa que jo no hagues llegit, pero en pocs segons vaig canviar d'estat d'anim: sentia la veu d'en Paul Auster llegint una cosa que entenia, que em resultava completament familiar. A mes, en un estil tant facil que em semblava que ho hagues pogut escriure jo. I el personatge llegia el Great Gatsby, com jo. I era un noi sense ambicio a la vida, com jo. Uau, Aleix, vaig dir-me. Es com si tingues una pregunta tipus test que digues: Que esta llegint Paul Auster? a) un fragment de la seua ultima novela; b) una redaccio de l'Aleix sense faltes; c) la vida futura de l'Aleix; d) totes les anteriors son correctes pero la c mola mes. La seua veu masculina em seduia i pensava: ostia Aleix, estas davant de Paul Auster, de l'escriptor viu mes famos despres d'Stieg Larson i Dan Brown. De l'escriptor de New York, la ciutat que has vingut a visitar. Volies New York, doncs te! Trilogia Nova York, Gatsby i Paul Auster en jersei de llana.

Ostia, vaig pensar. Quan ho expliqui als de Barcelona, que he estat amb Paul Auster, fliparan. Sere l'espanyol mes paulausteria despres de Jorge Herralde. Estar a New York i sentir Paul Auster llegir sobre New York, be, si, ara parla de Florida, pero despres hi ha una personatge que es de NY, es una experiencia que Benjamin diria que es de l'aqui i l'a...

Quatre minuts despres de l'inici, quan en Paul (and Paul when you call me, you can call me Al...) llegia la vida d'una tia de la pagina 100, vaig pensar que a mi Paul Auster no m'interessava. I que les lectures publiques, com he defensat sempre, haurien d'estar prohibides des de la invencio de la imprempta. Tots tenim un exemplar, no cal que llegeixis, gracies. Les lectures publiques no et deixen aturar-te i mirar a la jamelga de dos metres mes enlla, com pretenia fer. Les lectures publiques no et permeten estirar-te ni canviar de posicio. Les lectures publiques no et permeten tirar-te un pet si en tens ganes, encara que rots si, com la senyora de la vora persistia en redordar-nos d'una manera irregular pero inesperable i sordida Les lectures publiques eren una practica de l'edat mitjana que, en la contemporaneitat, s'han convertit en una cursilada. La novela no es performativa. La musica i el teatre si. Al Cesar el que es del Cesar. No es la transgressio dels limits. Es l'onanisme del tedi. Es com si hi haguessin museus de discos o teatres en que nomes hi hagues una escultura damunt de l'escenari. Ningu aguantaria mes de quatre minuts.

I alli estava jo, en una actuacio kitsch d'un autor posmodeln, del que n'havia llegit una novela grafica de final inesperat, que diuen. Perque a mi se me'n refot una mica Paul Auster, sabeu? Potser es l'ostia. Potser si. Potser m'agrada d'aqui un temps. I no se si es bo o dolent. No tinc res en contra seua, de debo. Pero em preguntava que hi feia jo alli, si mai anava a lectures publiques. Havia vingut per allo de oh, en Paul Auster, tal i qual, que diuen uns estrategs del meu pais que ajuda a lligar. Potser sigui per trobar una Betty que em pugui dir Al.

*Text escrit en un alfabet on no trobo els accents i altres signes de la nostra preuada gramatica.