Des del mirador del Rockefeller pots veure l'Empire State, cosa que des de l'Empire State obviament no pots... A part d'aquest, gairebé només pots veure gratacels. No es veuen places ni parcs i només alguna cruïlla. La gent sembla formigues, o éssers encara més petits. A quarts d'una d'un dia de tardor el sol ja ha passat de llarg el migdia i les ombres són més llargues que els cossos. Així que des d'aqui dalt es reconeix un èssser humà per l'ombra que projecta, no pel seu volum natural, que resulta insignificant a la vista. Per exemple, una ombra es distingeix d'una altra perquè té un apèndix groc fosforescent que es mou enmig de capsetes grogues que no fan ombra. Altres ombres però d'apèndixs més discrets es mouen tumultuosament pels laterals dels cotxes i ocasionalment, davant. I tu et preguntes per l'efecte de l'ombra.
El següent pas lògic és concebre els apèndixs, els propietaris de les allargades ombres com éssers diferents a tu. S'assemblen però són més petits i, per tant, tenen una mentalitat diferent, més petita. És així i no passa res. Al món conviuen diverses espècies. d'un mateix grup De la branca dels "homo sapiens", uns són d'una mida irrisoria i altres són gegants a la seua vora. Des d'aquí no es pot pensar en una mida humana o per una mida humana. El pensament es mou per uns altres circuits, vertebrats per un altre tipus de construcció o matèria. Pot ser en un llenguatge de xifres o estadístiques, no ho sé. Què és l'amor? Què la necessitat, la religió, la simpatia? Són categories d'una validesa nul·la, que manquen de significat.
La vista distingeix nobles afirmacions de voluntat. Tots els triomfs de l'existència que es es mostren al voltant, com el Bank of America, el MetLife o tu mateix, no deuen respecte ni pleitesia a ningú, a excepció de l'absolut Empire State. No, no estic parlant només d'una competició d'edificis alts. No és només una cursa arquitectònica. És alguna cosa més humana amb un toc més inhumà. És un altre tipus de pensament, separat del terra, de dimensions en un altre sistema de valoració, de normes. Els axiomes determinen altres objectius, altres conseqüencies en idiomes diferents. La norma i la ciències que tu i jo coneixíem són una cosa tant petita i insignificant que no se'ns exigeix ni l'esforç d'observar-les.
Aquí estem per sobre de la norma. Recorda-ho i fes'ho recordar a ells, insignificants.
El següent pas lògic és concebre els apèndixs, els propietaris de les allargades ombres com éssers diferents a tu. S'assemblen però són més petits i, per tant, tenen una mentalitat diferent, més petita. És així i no passa res. Al món conviuen diverses espècies. d'un mateix grup De la branca dels "homo sapiens", uns són d'una mida irrisoria i altres són gegants a la seua vora. Des d'aquí no es pot pensar en una mida humana o per una mida humana. El pensament es mou per uns altres circuits, vertebrats per un altre tipus de construcció o matèria. Pot ser en un llenguatge de xifres o estadístiques, no ho sé. Què és l'amor? Què la necessitat, la religió, la simpatia? Són categories d'una validesa nul·la, que manquen de significat.
La vista distingeix nobles afirmacions de voluntat. Tots els triomfs de l'existència que es es mostren al voltant, com el Bank of America, el MetLife o tu mateix, no deuen respecte ni pleitesia a ningú, a excepció de l'absolut Empire State. No, no estic parlant només d'una competició d'edificis alts. No és només una cursa arquitectònica. És alguna cosa més humana amb un toc més inhumà. És un altre tipus de pensament, separat del terra, de dimensions en un altre sistema de valoració, de normes. Els axiomes determinen altres objectius, altres conseqüencies en idiomes diferents. La norma i la ciències que tu i jo coneixíem són una cosa tant petita i insignificant que no se'ns exigeix ni l'esforç d'observar-les.
Aquí estem per sobre de la norma. Recorda-ho i fes'ho recordar a ells, insignificants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada