Carta al Sr. Vicepresident de la Coca Cola

Sr. Vicepresident,

Dubto si l'he de tractar de tu perquè és un piltrafa de 16 anys o de vostè perquè és vicepresident d'una empresa. Opto per la segona. L'escric perquè estic molt preocupat amb la campanya que està llançant vostè mateix en nom de la seua empresa.

Vostè anuncia per la tele que ha trobat la manera de contenir més producte en els recipients. Ho ha aconseguit ampliant els recipients. Vostè té una ment priviliegiada, escolti. D'això no n'hi ha cap dubte. En el recipient de 1,5 litres vostè s'ha carregat les dues zones convexes que permetien una subjecció ergonòmica, arribant així fins als 2 litres. Bravíssimo. Per altra banda, en l'ampolla de vidre de 300 centilitres vostè ha superat el non plus ultra: ha fet ampolles més grans de tal manera que li capiguin gairebé 600 centilitres. Inaudit.

La meua pregunta és molt senzilla: per què volem més Coca cola? No és una pregunta absurda. Entenc que a molta gent li agradi la Coca Cola. Què jo sapigui, ningú s'havia queixat de manca de Coca Cola. Sí, és cert que algú en els restaurants havia demanat una Coca cola de llauna perquè aquest envàs contè més líquid negre que l'ampolla de vidre. Ara vostès presenten la de 550 centilitres. I de 300 a 550 hi van 250, que és gairebé una altra consumició. És un augment residual? A mi em sembla que no. Quans grams més de sucres i greixos ingerirà el client? Gairebé el doble també, he de suposar.

Paral·lelament (no estic dient que hi hagi relació), el Rei Hamburguesa ha presentat els seus postres extragrans. A mi això em recorda una cosa: Super Size Me. En un moment donat afirmen que la mida petita de beguda als restaurant de fast food dels Estats Units equival a la mida gran dels locals europeus de la mateixa cadena. Jo no sóc client d'aquests tipus de comerços, però si suposo que la mida gran a Europa deu rondar el mig litre o més. La mida gran als EUA deu ser de 1,5 o així (fa temps que vaig veure el documental). Sembla ser, doncs, que vostès i el senyor Rei Hamburguesa estan disposats a acabar amb aquesta "anomalia".

Gràcies a vostès Europa serà una mica més obesa. Gràcies a vostès hi haurà més infarts de miocardi, més greixos saturats, més diabètics. Sí, vostè pot apel·lar que el consumidor és responsable i que hi ha lliure mercat. Això és fals. El sucre és adictiu i ho saben. I com més menges, més gran es fa l'estomac i més costa d'omplir-lo, i ho saben. Jo regalaria una Coca Cola de 550 cl al seu fill o filla cada cop que digués això de la responsabilitat del consumidor i la llibertat de mercat. I l'obligaria a beure-se-la sencera. Però com que no crec que vostè tingui decendència perquè és un adolescent, li donaria a vostè i li fotria per un embut, com a un canard. Quan als 20 anys pesi 90 quilograms estaré encantat d'acceptar-li les disculpes i veure com s'intenta agenollar però li és francament impossible.

En el temps en què l'estalvi i la moderació començaven a imposar-se en el caos que l'avaricia i l'abundància han provocat, vostès contraataquen i s'aprofiten del públic jove, el qual ni és responsable ni entèn la llibertat. Si, apel·li a la responsabilitat dels pares. Però, sap?, prefereixo limitar el seu marge de benefici que gastar millonades de l'erari públic per vigilar els pares quan el seus fills facin una festa a casa. Els Estats Units és obesa pel seu afany de diners, no perquè ho hagin decidit els ciutadans d'Estats Units en un exercici de responsabilitat i llibertat.

Per tot això li demano que es foti tota la nova Coca Cola que diu que ens dóna de més i se la foti pel cul amb una manguera fins que li surti per la boca. Just desprès salti cinc cops i engoleixi un paquet sencer de Mentos.