Oh classic Gentleman

Carrer Tallers. Un dia per la tarda. Busco a discos Castelló. Un home entra i pregunta a uns dels responsables què en saben d'allò de la travesti morta. Em quedo flipant. Berlín Alexanderplatz és el llibre que més se'm repeteix al dia a dia, segurament perquè explica el dia a dia .Desprès de rebuscar surto amb un disc de Dire Straits i Radiohead, embolicats per regal, i un de Bauhaus, per a mi. Teletransport a dins dels altaveus. A la música on es fa música. On la música passa de no sonar a sonar i es reculli en uns aparells. Allí, a la subsuperfície dels micros, allí s'escolta Bauhaus. Surto, deia, i veig una noia ajupida en un portal, immòbil, mentres un gos li llepa impulsívament la cara. Vaig a Castelló Clàssica. Comento una gravació dels Concerts de Corelli, que finalment m'enduc. Quan surto, pensant com l'harmonia barroca de Corelli resulta lleugera, sento parlar al dependent d'una botiga de roba amb un home que desprès m'assabento que és el guàrdia de seguretat de discos Castelló. El noi, tot emprenyat, parla de la noia que resta semi absent ajaguda al portal. Com qui no vol la cosa, entro a la botiga i, sorprès, pregunto si parlen de la xiqueta. Afirmen ambdós. El dependent diu que la noia li és igual, però que és trist, molt trist, que tinguin un gos així. A mi em sembla que la noia li preocupa més del que diu. Estiro del fil. Omiteixo el quàdruple i li pregunto per la noia. Diu que la veu sovint, que té casa perquè es canvia, va neta i a vegades va amb bici. Que el problema és l'altre, un tio molt més gran que ella, ja habitual per la zona. Què és una vergonya que un tio tan gran foti en aquestes merdes a ties tan joves. Aquesta noia, culmina, no deu tenir més de 18 anys. Jo faig una volta per la botiga. Roba caríssima. No estic per aquestes coses. Torno a passar per davant del ja trio, noi gran, noia jove i gos, per xafardejar. Dos de tres van fins dalt de merda. Disc dos de tres perquè desconec la reacció d'heroina en cans. El noi ha portat menjar i s'està de peu a uns metres. La noia menja ajupida. Està en un estat que donant-li un copet amb el dit cauria a terra. Li costa agafar la llauna de refresc. No apunta bé. A dins hi podria haver orina, no se n'assabentaria. Passo per Plaça Catalunya, on hi ha algunes dotacions de la urbana. M'hi acosto i informo del que he vist, a veure si hi poden fer alguna cosa. Un agent em diu que passarà l'avís, però que molta gent fa això perquè vol. Satisfet amb la resposta, continuo en direcció al meu destí. Em convidaven a sopar i feia tard. Durant la vetllada vam parlar de Mozart, els Dire i altres coses interessants. Em van trobar excèntric per Radiohead. Com si vingués dels llocs més foscos de la incivilització urbana.