Només corre el temps que vull que corri. Només el de la discursió linial del que ara tu llegeixes. No res al meu voltant transcorre. No música, no moviment de ningú. He deixat un llibre boca avall i no sé si l'he llegit o si l'he començat però sé perfectament quin és. Només, si voleu filar prim, alguns vehicles sorollosos que passen per Travessera. Sento sorolls, és cert. La veïna juga amb la seua filla, li canta; els veïns de tant en tant aixequen la veu; algun estri es deixa caure. Però tot això no té ni un abans ni un desprès ni tant sols un inici. Per un inici necessitària un temps X que marcaria com a 0 i a partir del qual situaria els cants de la veïna mare a la criatura. Però no. Només sé que he sentit això. El rellotge de l'ordenador corre però només és una successió de números. Fa estona (no sé quanta) que tinc gana així que per mi l'hora de sopar pot ser ara o podria haver estat fa molta estona. Tot el cap de setmana ha estat així, amb una visió del temps fora del temps. Sense horaris, només m'he aixecat a l'hora per esmorzar quan tocava però només jo ho he fet, de 50. Des de divendres a la tarda que no sé quina hora és. El sol no ha estat visible i no m'ha ajudat. Matí o tarda? Podrien ser les 4 de la matinada perquè tinc son de 4 de la matinada. O gana de segon esmorzar perquè tinc gana d'esmorzar per segona vegada avui. Em tapo els ulls i veig un arbre lluminós en forma de guspires, però no ha passat desprès de tot això que us he dit. Només és desprès aquí, mentre tu ho llegeixes. El meu estat és propi del somni, però sé que no estic somniant. El text és massa linial com per ser inconscient. Tot i així, us garantitzo que el gos que he sentit bordar no sé si l'he sentit al mateix temps que l'ascensor que pujava o no.
El cap de setmana s'ha acabat. Demà...
1 comentari:
i demà..que és avui a les 21:17:38 ha estat un dia de semi sol, semi pluja, semi fred i pseudo estudi.
Publica un comentari a l'entrada