la repetitiva acció de deixar caure galetes Yayitas (yayas pequeñas??) dins d'una tassa amb llet calenta amb cacau, estovar-les fins al límit de les seues forces i desprès rescatar-les per finalment engolir-les senceres, tot això, dic, es pot considerar un acte sàdic propi d'uns caiguts i pecaminosos, nazis, orcs sense escrúpols, mercenaris barats i salvatges del SEPC? És cruel, goyesc, infernal, tremebund i inhumà menjar galetes ofegades?
Pregunto
5 comentaris:
Un acte sàdic propi d'uns caiguts i pecaminosos, nazis, orcs sense escrúpols, mercenaris barats i salvatges del SEPC, jo, així d'entrada, diria que no. Ara bé, si enlloc de Yayitas parlem de galetes Xiquilín, la cosa ja és més discutible.
Llavors no es gerifàgia sinó infantifagocitat
és intens i sucós i morbós i pscicòpata i traumàtic i psquitiàtric, i tots ho fem. després el món va com va, però aprenem a ofegar galetes abans que saber els colors.
a mi magraden ses yayitas
ei, si son oreo és racista?
Publica un comentari a l'entrada