L'altre dia em van regalar 100€. Amb aquests diners em vaig permetre comprar certes coses no obligades pel dia a dia. Arribades les temperatures estiuenques, vaig decidir que un desodorant podria ser agraït pels que conviuen amb aquest mascle usuari empedernit de la bicicleta. Vaig decidir, però reflexionar sobre el consum d'aquests productes abans de comprar-ne un. El que em preocupa principalment és l'impacte sobre el medi ambient, si s'adequa al discurs del decreixement, l'ètica que envolta el producte i el preu.
Una ullada al prestatge del supermercat em deixà bastant astorat. Em donà la sensació que hi ha un desodorant per cada tipus d'home, i no per cada tipus de suor, que crec que seria més convenient. Pels classicons, pels homes de mar, pels de whysky doble malta, pels joves desesperats... També observo que, de dones, n'hi ha forces més tipus. Alguns amb alcohol, altres no. El preu oscil·la entre els 2€ i els 4€. No em convenç. Tot i la varietat, ho trobo tot molt igual. Hi ha d'haver altres solucions, penso.
Preguntant a una companya de feina em va comentar que ella utilitzava pedra d'alum. (Obviament, va dir pedra d'alumbre perquè d'alum no ho diu ningú, però cal cuidar la llengua que sinó se'ns mor). M'explica que és una pedra que, mullada, s'aplica sobre la pell, i això crea una capa del mineral dissolt que absorbeix les olors sense cap dels problemes associats als desodorants clàssics (que si tapen, que si taquen, que si obturen, que si irriten). Afegeix que és un desodorant desodorant, és a dir, que no fa olor. Això em fa caure que els altres productes, els de supermercat, haurien de dir-se odorants o desviaodorants.
Pregunto en una botiga ecofriendly del barri de Gràcia, amb jardí inclòs. La venedora m'ensenya la famosa pedra. És un prisma cristal·lí, translúcid, que val 7,5€. La mateixa pedra però en forma de cilindre i punta arrodonida val 13,5€ (l'ecologisme té una vessant pija que algun dia haurà de purgar, penso, sense compartir-ho amb la venedora). Li pregunto quan dura i em respon que ella fa dos anys que té la ateixa pedra i no aprecia signes de desgast. Ressalta, com la meua companya, que no fa gens d'olor. Faig càlculs ràpids: si un odorant pot durar-me un parell de mesos i costa 2,5€, aquesta pedra en val com tres però dura com 20 o 30. Penso que en termes ecològics i de decreixement, surt a compte i me l'enduc a casa.
Desprès d'una setmana d'utilitzar-lo puc dir que estic entusiasmat i molt sorprés amb el producte: esborra completament les meues olors durant més de 24 hores (24 hores reals, no les dels odorants, que són 5 reals). Començo a preguntar-me si podrien trobar-me els gossos policials si em perseguissin.
No obstant, m'assalten alguns dubtes. Llegeixo a la wikipedia que l'alum és un mineral que s'extreu en canteres (a Espanya n'hi ha algunes). En tant que mineral, no significa llavors que té un límit i que la seua extracció té un impacte sobre el territori? Quines són les reserves d'aquest mineral? Podríem tenir tots la nostra pedra d'alum? Són preguntes que, si algú en sap rastrejar la resposta, si us plau, que m'ho expliqui.
1 comentari:
Per fer-ho encara més sostenible pots compartir la pedra inesgotable amb aquells amb qui comparteixis pis/casa/vida/escala(si ets molt radical).
Si algú té manietes a l'hora de compartir, pot demanar explícitament a tothom amb qui la comparteixi que es passi una aigüeta a les aixelles abans de posar-se el desodorant. Igualment no hi hauria problemes perquè és una pedra desinfectant, i que s'ha de mullar per poder fer el seu efecte (així que neta ho està!)
Publica un comentari a l'entrada