Lleida i els arbres

Carta meua publicada a la secció de cartes al director del diari Segre a dia 9 d'agost de 2008

La recent tala d’arbres en uns carrers de Ciutat Jardí de Lleida em fa reflexionar de nou què passa amb els arbres en aquesta ciutat. A Lleida cada estiu arribem als 35º i no bufa el vent, i prescindim de la verdor i de l’ombra amb una tranquil·litat que sorprèn. Em venen al cap uns quans exemples: el carrer Salmerón, sense arbres des de fa anys; els arbres de la rambla Ferran no fan ombra (ves per on, els de Macià sí); els pins de l'IEI fan pena i emmalalteixen; la vorera ampliada davant d’una escola de Prat de la Riba no incloïa la plantació d’arbres; igualment, els pares i mares s’esperen a ple sol davant l’escola Pràctiques II; el pàrquing del nou tanatori és criminal i l’avinguda de Pinyana, inaugurada no fa un mes, no té arbres; però el cas més escandalós és la tala dels arbres de l’avinguda el Segre arrel d’una “poda excessiva” (sic).

La regidoria d’Urbanisme hauria de revisar si aquesta pràctica, la de podar i talar amb aquesta facilitat, dóna bons fruits. Que a la mateixa zona de “Ciutat Jardí” s’hi talin arbres i s’hi projecti un arbolàrium frega el cinisme: per quans carrers sota el sol hauran de caminar els lleidatans per tenir una mica d’ombra?