Ressenya de l'exposició "Perifèries urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947-1985" del Museu d'HIstòria de Barcelona (MUHBA). Fins el 3 de novembre de 2013.
Vagi per endavant que no sóc gran fan del MUHBA. Amb prou feines l'he visitat al llarg de la meua vida a la capital. Prejudicis apart, he decidit baixar a veure una exposició recent estrenada, sobre una temàtica que m'interessa i molt, a saber: el de les perifèries urbanes de Barcelona abans de la modernitat olímpica a través de la fotografia.
El resultat, però, no ha pogut ser més decebedor. L'exposició consisteix en una presentació de diapositives d'una centena o més de fotografies projectada en una pantalla gran. Els organitzadors han tingut la delicadesa de disposar d'unes butaques per fer més còmoda la contemplació de les fotografies que canvien cada quatre segons (jo mirava astorat el vellet de la meua vora que s'esforçava en mirar l'hora del seu rellotge, incapaç de percebre ni les instantànies, ni els peus d'imatge). Un cant gregorià dormitiu (sospito que kitsch però Google no m'ho confirma) acompanya la visualització de gitanos, barraques i fàbriques.
En resum, un desastre. És impossible observar amb deteniment les fotografies ni percatar-se dels autors ni dels arxius. La selecció és massa gran i poc acotada. El tema, ja de per si molt tractat, ja advertia que el que s'ensenyava era "una exposició més" sobre el passat fosc de Barcelona. Una mena de recompensa per tants anys d'injusticies urbanes. Però aquesta exposició no arriba ni al grau de justicia poètica. No sabem si ha sigut manca d'experiència, de pressupost o de temps, però hi ha poc lloc on agafar-s'hi. Una llàstima.
N.B.: veig que aquesta exposició va aparellada cronològicament amb una altra de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona titulada "Barcelona en postguerra 1939-1945. Una crònica fotogràfica" i centrada en la cultura oficial franquista. Caldrà veure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada