Avui, llegint la tesis de l'Anna Ortiz "Gènere, espais públics i construcció del sentit de pertinença a Barcelona (els barris de Prosperitat, Verdum i el Raval)" he après que entre membres de la comunitat paquistaní del Raval anomenen la Rambla central del barri
Presham Rambla
que en urdu (una de les llengües del Paquistan) significa "rambla dels problemes" o, encara millor, "rambla de la gent preocupada".
I és que quan un transita per aquest espai del centre del barri s'adona de la quantitat de gent (en concret homes paquistanesos) que la poblen. Això comporta una apropiació de facto de l'espai, cosa que no agrada a tothom del barri, persones que es veuen desplaçades. Però les causes a atendre són tres: la comunitat paquistaní és molt (la més) nombrosa al barri, molts d'ells viuen en pisos molt (massa) poblats i necessiten alliberar-se'n, i molts d'ells no tenen feina. Totes tres fan que la Rambla del Raval sigui l'únic espai públic gran on poden respirar i pensar molts dels paquistanesos preocupats. Pensar en presham.
1 comentari:
Avui he après que el Marqués de Pombal o Conde de Oeiras, ministre del rei Josep I a la Lisboa il·lustrada, va proposar el primer pla urbanístic d'Europa. Aquest pla pretenia reconstruir el que posteriorment s'anomenaria "baixa pombalina" que havia quedat destruïda pel terratrèmol i tsunami de l'1 de novembre de 1755. Era un pla inspirat en els principis racionals il·lustrats i per tant tenia una planta uniforme, racional i reticular. El disseny de la ciutat fet per un grup d'arquitectes havia d'estar fet a prova de terratrèmols futurs. Per provar els diferents models es van simular terratrèmols amb grans masses de soldats que a pas fort passaven al voltant de les noves construccions. Avui en dia els edificis i les reconstruccions d'aquest tal Pombal són una de les majors atraccions turístiques de Lisboa.
muà.
Publica un comentari a l'entrada