Què has après avui? - IX: Vademecums personals

No perquè no hagi escrit res no vol dir que no hagi tingut aportacions que m'hagin fet pensar. Segurament n'he tingut moltes, masses, o potser no he tingut el temps d'escriure. O potser no he tingut la serenitat per pensar-les una estona. Em sap greu. Penso que és un exercici que s'ha d'anar fent i que té més utilitat per la persona que no pas per vosaltres, munió infinita de lectors àvids de novetats (també va per vosaltres, centenar de russos que veniu de pàgines estranyes). Si veieu que no actualitzo, podeu fer-ho vosaltres també, comentant en els anteriors...

Avui he après coses sobre els instruments d'ordenació i planificació territorial. És tècnic i m'és estrany, però em sembla rellevant i interessant. Ara bé, el que m'ha despertat un somriure és quan el professor, Oriol Nel·lo, deia que un llibre que contenia la llei de planificació general de Catalunya havia de ser el Vademecum dels de la professió. I resulta que Vademecum no vol dir altra cosa que

Va amb mi

Vademecum ve del llatí vade, va o camina, i mecum, amb mi. És el llibre que acompanya.

I vosaltres, teniu algun vademecum? Professional o personal? Algú ha escrit sobre els vademecums intel·lectuals? Es podria susbstituir la mal emprada paraula leitmotiv? Com a autors o llibres que acompanyen a un durant tota la vida... Avui al tren pensava que, a part de Goethe, hauria de incloure Richard Sennett. Així de divergents, així de suggeridors... 

Ja us en parlaré.