Què has après avui? -XII: Nairobi

El National Geographic em fa somniar com un nen. Com un nen una mica grandot, que no està segur de si allò de què els somnis es fan realitat és cert del tot... Però d'alguna manera s'hauran de perseguir. Suposo. Realment, el National Geogprahic m'està entusiasmant. Tant, que fa unes setmanes vaig comprar 6 números endarrerits a una parada d'antiguitats per 6€. Un d'ells té un especial sobre Àfrica i n'he après algunes coses com que Nairobi vol dir

aigua fresca

en massai i que ha crescut un 800% en 40 anys, fins als 2.818.000 habitants. O la següent reflexió de l'autor del reportatge, Binyavanga Wainaina, sobre el bilinguisme a Kenya, amb la que us deixo per seguir llegint:

Para sacar adelante nuestras complejas vidas, los habitantes de Nairobi hemos aprendido a tener doble personalidad. Saltamos de un idioma a otro, de una identidad a otra, orientándonos en mundos diferentes que nunca se tocan.

Què has après avui? -XI: La rambla dels problemes

Avui, llegint la tesis de l'Anna Ortiz "Gènere, espais públics i construcció del sentit de pertinença a Barcelona (els barris de Prosperitat, Verdum i el Raval)" he après que entre membres de la comunitat paquistaní del Raval anomenen la Rambla central del barri

Presham Rambla

que en urdu (una de les llengües del Paquistan) significa "rambla dels problemes" o, encara millor, "rambla de la gent preocupada".

I és que quan un transita per aquest espai del centre del barri s'adona de la quantitat de gent (en concret homes paquistanesos) que la poblen. Això comporta una apropiació de facto de l'espai, cosa que no agrada a tothom del barri, persones que es veuen desplaçades. Però les causes a atendre són tres: la comunitat paquistaní és molt (la més) nombrosa al barri, molts d'ells viuen en pisos molt (massa) poblats i necessiten alliberar-se'n, i molts d'ells no tenen feina. Totes tres fan que la Rambla del Raval sigui l'únic espai públic gran on poden respirar i pensar molts dels paquistanesos preocupats. Pensar en presham.

Què has après avui? X: collir olives

Avui, bé, ahir i avui, he dut a terme una pràctica agrícola totalment desconeguda per mi (bé, de fet, gairebé totes ho són). He après el procediment pel qual

es cullen les olives.

En primer lloc, no sabia que no es poden menjar directament de l'arbre, sinó que cal tenir-les en aigua durant uns quans mesos. En segon lloc, he après a utilitzar el rasclet i tota la pesca. I en tercer lloc he après que de cada 100 quilos d'olives surt un 18% de la massa en forma d'oli.

En dos dies hem "pentinat" 12 oliveres arbequines, hem omplert una desena de sacs i hem sumat 384 quilos. També ens hem embrutat i cansat molt, però ha sigut profitós, bonic i divertit.

Ara el llit m'anirà com oli en un llum...