dimecres, 26 d’agost de 2009

Aperturisme

L'avanç en l'estudi i en els anys d'estudi de la Guerra Freda em milloren l'ànim.
No obstant, aquest matí he plorat per primera vegada en l'estiu, mentre escoltava l'Andante grazioso de la sonata número 11 en La Major (alla turca) de Mozart, que em situa en una escena domèstica en què la mare i jo llegim, ens fem companyia mútuament i la música fa de llaç entre nosaltres; de marc espiritual, suprimint el marc temporal, mentre el menjador és el marc espaial.
He pensat que aquesta peça trista però serena al principi amb variacions és l'estructura immaterial imprescindible, que supera la necessitat espaial i temporal i que ella i jo -necessaria per tots dos- podrem invocar en el futur per reconstruir allò que vam compartir una tarda de juliol mentre els dos llegíem als sofàs de casa nostra.

diumenge, 23 d’agost de 2009

Una mica de disbauxa

Carta publicada a La Vanguardia el 21/VIII/09

Prou critiques a les festes majors. Ja fa dies que llegeixo moltes crítiques als horaris de les festes majors, especialment a les festes de Gràcia. Com pot ser que hi hagi persones que es queixin pels horaris? Des de quan ens queixem dels horaris per festes? Sóc de Gràcia, visc al carrer Torrent de les Flors amb Sant Lluís, 1r 2a, i sí, treballo tot el mes d´agost a Barcelona de 9 a 13 i de 16 a 20. No tinc aire condicionat al pis i dormo amb les finestres obertes. Hi ha molt soroll al carrer, és normal, és la festa major. He estat a moltes festes majors del nostre país i veig que tothom accepta que un cop l´any no fa mal una mica de disbauxa. Al meu poble fan ball tota la nit i xocolatada quan surt el sol. Algun matí també es fa el cercavila matinal a les 7 hores, amb timbals i petards, que desperten tots els veïns. Ningú es queixa, ja s´entén, és la festa major. Si qui no vol pols, no va a l´era, qui no vulgui sorolls a les festes, que no es quedi al poble o al barri. Sé de gent que marxa de Gràcia durant les festes perquè busca tranquil·litat. Sempre ha passat això.

Potser és que a vegades la gent es queixa perquè està una mica amargada. Ja ens queixarem durant l´any pel soroll. Ara, disfrutem de les festes que són un cop l´any, perdó, disfruteu vosaltres per mi, que jo treballo.

Per cert, la brutícia que es genera als carrers és la normal quan hi ha aquest tipus de festivitats, es neteja i cap problema. No cal instal·lar-se a la queixa constant per la brutícia: que si les platges per Sant Joan, que si la Rambla quan guanya el Barça, etcètera.

Jaume Gual Cabo

divendres, 7 d’agost de 2009

Aforismos hospitalarios III

Hace tiempo vi un documental sobre una población del Cáucaso (creo que sobre la guerra de Bosnia) Enterraban a un niño con todas sus pertenencias. Como en algunos casos en nosotros, tenía cosas que sus familiares le reservaban para su edad adulta, como, significativamente, una maquinilla de afeitar. Eso me dio a pensar que la muerte es un golpe que termina con todo de un ser. Todo lo relacionado con esa persona pasa a ser pasado. No hay más presente para los muertos, eso es lógico. Lo que era ya no es. Lo que es más duro de reconocer, si cabe, es que el futuro de esa persona pasa a ser pasado también, pero sin haber llegado a ser presente. Esa maquinilla de afeitar, aunque material, reconoce como aunque no fuera propietario de su futuro (de haberlo sido, no hubiera perecido), todo el mundo es dueño de un futuro más o menos definido. Al morir, todos somos capaces de intuir como hubiera seguido viviendo el difunto. Un futuro pretérito.

En un hospital el futuro es algo que entra o sale por una puerta y lo dice una bata blanca o un mono verde. Es normal pensar que en un hospital no haya muchas referencias al futuro (sólo "recuperación positiva", "evolución" y esperanza). Entrar en un hospital es entrar en un tiempo que llamarle presente es un insulto, pero no hay, creo, otra posibilidad.

dijous, 6 d’agost de 2009

Aforismos hospitalarios II

¿En qué piensa un arquitecto o unos arquitectos a la hora de diseñar un hospital? El arquitecto es el artista que debe subliminar su genio a la utilidad. ¿No es de artista supremo poder hacer claro tu mensaje a pesar, a través y mediante la censura de la practicidad? Pues bien, aún así, ¿por qué tantas filigranas arquitectónicas sin conseguir que ni pacientes ni acompañantes se sientan mejor? Podría estar peor diseñado, por supuesto, pero algo me dice que se avanza poco.

Por supuesto, la culpa la tiene el presupuesto. Los hospitales no forman parte de la cultura del Estado. Estaciones, museos, aeropuertos, metros, universidades y bibliotecas dan votos. Los enfermos y sus acompañantes no. Pobres arquitectos. Pobres enfermos. Esos si me dan pena.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Aforismos hospitalarios I

Cuando tu vida depende directa o indirectamente de lo que digan en un hospital, te sientes tan dependiente que necesitas saber cualquier cosa que te dé pistas de como funciona semejante leviathan eclético. Tan apurado estás que la llegada de un operario con el repuesto de botellas de suero y similares para una planta entera es un fenómeno observable con mucho interés. Aunque las conclusiones sean nulas.

dimarts, 4 d’agost de 2009

Biogeografia d'A.P.A

A continuació un llistat dels espais públics que A.P.A ha freqüentat al llarg de la seua vida, ordenats de més antics a més recents. Només posem els més destacats ja sigui per valor quantitatiu com per valor qualitatiu:

- Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
- Llar d'infants "la casa blava", Lleida
- Guarderia "la casa vermella", Lleida
- Escoles Alba i el seu pati tant gran, Corbins
- Martinet, campaments
- Pistes de tennis, Club Tennis Lleida, Lleida (intent frustrat de ser jove promesa del tennis)
- Atlètic Segre, Lleida (intent frustrat de ser futbolista)
- Tavascan, campaments
- IES-SEP Guindàvols (ESO), Lleida
- plaça del Clot de les Granotes i la Mitjana, a l'estiu, Lleida
- Altea
- IES Gili Gaya (batxillerat), i biblioteca del Campus de Cappont, Lleida
- Varis poliesportius de la provincia, vestit de gris i amb un xiulet a la boca.
- Parc del riu Segre, Lleida
- Auditori Enric Granados (dia de les orles), Lleida
- Universitat de Lleida, Selectivitat (no problem)
- Berlín
- Universitat Pompeu Fabra i biblioteca de les Aigües, Barcelona
- Barri de Gràcia, Barcelona
- Casal d'Estiu a l'escola Joc de la Bola, Lleida
- Liceu, Barcelona.
- Praga
- Sitges
- Hospital Arnau de Vilanova, Lleida
- Biblioteca de Filosofia del Raval
- Hospital Vall d'Hebron, Barcelona
- Piscina del carrer Perill
- Rambla Catalunya i voltants, Barcelona
- Campus de Comunicació de la Pompeu, una nit.
- Barri de Gràcia, Barcelona, aquella nit.
- Hospital Arnau de Vilanova, Lleida (actualment)
- Biblioteca del Lletres de la UdL (actualment)
- Hospital Arnau de Vilanova, Lleida (previsió)
- Tanatori "La Leridana" (previsió)
- Cementiri de Lleida (previsió)

Fins aquí s'ha pogut indagar. A partir de l'últim punt, A.P.A, espavil.