Entro al gloriós dia amb un banquet amb Wagner i Plató. Visca l'amor plaent! Qui sinó un artista troba l'essència de l'amor? L'essència de l'amor no pot pas ser en la Verge. Artista, digues, on és l'amor sinó en Venus?
Que fàcil és dir t'estimo i que difícil alhora. I més fàcil encara no dir-ho i com de difícil no dir-ho! Sento enamorar-me de cada noia que em considera mínimamament. És això possible sense reduir-se a escalfor? Puc veure'us sense que els pensaments em davallin avall?
Davant una cosa tan difícil hom pot, o fugir a la platja de Chelsil, o culpar als altres o tornar a aquella habitació i besar i dir: quelcom de tu fa no sé què que fa que vegi que la ciutat contè la respiració i llavors sonen uns fagots als que se'ls sumaran uns violoncels i seguits d'uns violins i tot seguit tot serà tocat amb una melodia diferent cada part i aniran pujant el volum i es relaxaran alguns membres, però tornaran a unir-se fins que... el primer violí indiqui que s'haurà acabat. I això ho fas tu tot en mi i la ciutat... O això és el que sento.
Però no, aquí resto, a l'habitació d'un hotel d'una nit, buscant culpables que no siguin jo. Però és Sant Jordi i m'obligaré a estimar per un dia. A totes aquelles que em considerin mínimament. Encara que sigui una farsa. I què no ho és?
"Qui sap de l'amor si no l'ha tingut en els seus braços?" Jo no l'hi he tingut mai i així d'absurd celebro el dia dels enamorats: inventant-me'l.
5 comentaris:
L'escola és tancada, hi ha llum al carrer. La senyora Pepa saluda al carter.
En fi. A mi em fa por anar a les Rambles avui. M'agrada la diada de Sant Jordi, però no me l'he plantejada mai en el sentit que pugui tenir el dia de Sant Valentí. No li sé trobar l'amor, tot i que no dubto que radere de cada rosa hi hagi una intencionalitat d'amor. No sé...
Blaheljdffñsdkns
"Liebe tötet, aber keiner fährt dahin und hat die Liebe nicht bekannt". 'Elektra', Hugo von Hofmannstahl
Aleix!
Que maco!
Jo també vaig celebrar la farsa de sant jordi regalant llibres a tot d'amics que m'estimo, xo no seria capaç d'escriure res tant profund... quina sana enveja!
Crec que faré un dibuix, que és el que mínimament se fer, que plasmi què és tot el que has escrit ( o què és per a mi), i no tindré més remei que regalar-te'l...
hhmm...
espero q si no t'agrada no facis veure q és fantàstic, ja sigui sant jordi o qualsevol altre dia...
mentrestant t'espero a la festa de la solidaritat, a veure si em vens a fer com panyia a la barra!
Aleix, a veure si actualitzem!!! O si no, per què no ens veiem un dia de la setmana que ve, abans no se'ns tiri l'estiu a sobre? Salut!
Publica un comentari a l'entrada