dimecres, 10 de desembre de 2008

Ros al Fòrum Europa

Aviat farà un mes que vaig obrir La Vanguardia del dia i vaig trobar-me, ja a la segona pàgina, dos textos sobre l'alcalde Àngel Ros. El primer, el de la secció "La mirilla", dedicat a coses alguna vegada hilarants, sovint distretes, a mode de digestiu que el diari posa desprès de l'article de l'Antich i l'índex. Parlava sobre la rumba a Lleida. El segon era el semàfor del diari, que marcava amb verd l'alcalde lleidatà per la seua conferència al Fòrum Europa. Encara a dins, a la secció Vivir, una petita crònica de Miquel Molina que sembla que, entre una sala d'oients vinguts en tropa amb Avant, també hi era i coincideix amb l'alcalde. Com que no se'm va convidar a l'acte ( a veure si per la propera...) he hagut de llegir el text que he trobat per algun lloc.

Són gairebé 15 pàgines d'exposició del que són, a parer de l'alcalde, els trets atractius de Lleida: la seua influència en una àmplia zona, les bones comunicacions, l'economia agrícola i comercial, el punt de trobada de nombrosos congressos, la preocupació per l'educació, la formació i la investigació... Molt bé, senyor alcalde, molt bé. Sap vendre. Si no, de què aquests afalags de la premsa barcelonina que normalment no ens diu ni ase ni bèstia?

Llegint la conferència he reflexionat sobre un tema. S'ha dit sovint el nostre temps és un temps mancat d'ideòlegs i que avança cap a "l'empresarització" de la política, la qual buscarà simplement rednibilitat econòmica a la vegada que electoral. Pot ser. Això es plasma en el fet que falten ideòlegs, caps-pensants que analitzin, discuteixin i defineixin cap a on va el país. Alguns polítics ocupen els càrrecs com una "temporada al sector públic", com un entreacte entre càrrecs a l'empresa privada. Bé. El nostre alcalde ve de la Coca-Cola.

Això no té perquè ser dolent (del tot). Poca cosa té a veure Ros amb l'anterior paer en cap, Antoni Siurana. Qualsevol diria que són del mateix partit, si és que existeixen els partits en les localitats petites. Recordo que els anys de bipartit del Siurana, almenys els que jo vaig viure de manera timidament conscient, Lleida era presentada com la ciutat del benestar. A Lleida, tot quedava a prop i els serveis eren molts. S'hi vivia bé. Segons els índexs que s'utilitzaven llavors (ara suposo que segueixen existint, però els hi he perdut la pista) Lleida sortia com a segona capital espanyola en qualitat de vida -desprès de Girona- i la provincia va ser la primera en alguna ocasió. Aquesta qualitat de vida, aquest benestar, aquest idil·li urbà suposà una pràctica financera de l'erari públic poc rendible, certament. La liquidada Empresa Municipal de Serveis poques vegades cobrava els serveis que realitzava, que eren molts i variats. Per què? Perquè l'important era que els serveis que es necessitaven fossin acomplerts. Pagar-los era secundari!

Aquest tarannà és contrari a la forma de ser del nou alcalde. El seu model de ciutat passa, sense deixar de banda la ciutat, tot sigui dit, per aconseguir l'èxit econòmic municipal i l'èxit productiu. Ros vol crear el teixit productiu necessari per situar Lleida en el panorama espanyol general i sudeuropeu en alguns sectors. I per això va a Barcelona i diu una altra vegada el que ja fa temps que porta dient sense manca de raó: que Lleida és el territori emergent de Catalunya i que Catalunya necessita de Lleida per progressar.

Més endavant diu: "Lleida és, clarament, una ciutat universitària". Fa riure, sinó plorar. Que Lleida tingui una Universitat no la converteix en una ciutat universitària. Per molt que l'escola de forestals i la facultat d'Agrònoms sigui única i bona a Espanya respectivament, per molt que tinguem el dubtós honor de tenir la única titulació de medicina animal de l'Estat, Lleida no és ni ha estat mai una ciutat universitària.

Formadora? Entenc l'esforç educador de l'Ajuntament (segurament, l'única idea que s'escapa a la mentalitat gestora que impera), al qual li veig pocs resultats de moment (i poca inversió i competències), però no confonguem les voluntats amb la realitat. D'això n'hauríem de saber prou els espanyols amb el nostre llibre més universal (es llegeix als instituts? pregunto). No és cert que Lleida sigui una ciutat d'un nivell cultural excel·lent com es diu a la conferència. A Lleida hi ha Museus d'Art Contemporani (on?) però llogarets de l'Empordà tenen un mercat d'art tres vegades més gran, productiu i interessant que el de Lleida. A Lleida hi ha Conservatori però només sona jazz en un cafè i es multen els locals amb música amb directe. A Lleida hi ha Aula de Teatre (que funciona excel·lentment) però no hi ha temporada estable. Cal buscar fets culturals de ciutats com Reus, Girona o fins i tot La Seu d'Urgell? Lleida és un lloc idíl·lic, especial i genial... desprès de molts altres.

El resum de la conferencia és aquest: Lleida és un bon lloc on invertir. Vota PSC. Sembla que tenim de tot (fins i tot gent treballadora diuen, no sé si ho corroboren els índex de productivitat), però els capitals de Barcelona no venen. Ni a la de tres. I l'alcalde pretèn canviar-ho. Bona sort senyor alcalde. Deixi's acariciar per la premsa barcelonina. A veure si la fa canviar per catalana.