dimecres, 12 de setembre de 2007

Poema (sense títol, de moment)

Entre els dos heroics castells
acampa l'orgullosa mediocritat.
L'horitzó fila els últims vermells
i envia un cuc lluminós en sentit equivocat.

Somio des d'allí damunt
un mar d'intimitat i respecte.
La fètida brisa al punt
em torna a aquest sòl infecte.

Dibuixo la pell, retallo les ones;
una ampolla i la llanço al mar ple
d'ulls llunyans de dones
somiades per un nàufrag del carrer.