dimecres, 22 d’abril de 2015

Elogi de Cavalleria


-¿Qué te parece desto, Sancho? -dijo don Quijote-. ¿Hay encantos que valgan contra la verdadera valentía? Bien podrán los encantadores quitarme la ventura, pero el esfuerzo y el ánimo, será imposible.
Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, II.XVII

Pròleg del llibre Jordi&Oslo. Les primeres tires del dibuixant i amic JoveGuille. Podeu adquirir-lo aquest Sant Jordi en llibreries especialitzades (o no!) o per internet.

Quan un cavaller es calça el casc i l'armadura i s'adentra dins del bosc, desenganyem-nos, res ni ningú pot aturar-lo. Un cavaller surt victoriós de totes les conteses, de tots els perills i de totes les trampes que li poden parar els més malvats éssers. A vegades pot sortir-ne malferit o fins i tot mort, però el primer que has de saber, lector o lectora, és que viu o mort no són sinònims de victòria i derrota en l'univers d'un cavaller. De peu o estirat, en sortirà ple de glòria. Sempre i quan no caigui víctima dels particulars perills de la cavalleria.

Poques coses són més destructives que el desànim i els braços caiguts. Són aquests els perills que des de dins de l'armadura el corquen. La traïció a un mateix és el seu únic punt feble del cavaller. És per això que per no deixar les mans mortes el cavaller porta una cosa en cada mà: una llança i un escut.

Una llança punxeguda i afilada que apunta sempre endavant. La direcció és clara i inqüestionable: endavant, preparat pel que hagi de venir. La llança és, diu la tècnica militar, una arma ofensiva, d'atac. Però és molt més que això: és la fletxa que marca el camí, la particular pastanaga del cavaller. Qui sap on el portarà?

Potser no ho sabrem mai. Però, mentrestant, la persistència inesgotable d'aventures és la que fa trobar misteris sorprenents i meravelles trepidants. El nostre petit gran cavaller, en Jordi, converteix una piscina inflable en un mar... i no s'hi ofega. Hi naufraga... però no s'hi ofega: viu l'aventura del naufragi i de la salvació. I així amb centenars de petites grans aventures viscudes pel cavaller infatigable en les pàgines que segueixen. 

En Jordi no porta llança, és cert, una llança com a tal. Però té les seves raons. En primer lloc perquè una llança seria molt gran de dibuixar en unes vinyetes tan petites. I en segon lloc, perquè en Jordi és com el jove Perceval extasiat de cavalleria: l'ansia d'aventures l'empeny a l'aventura abans de ser armat oficialment cavaller. És una actitud. Però, si no porta la llança a sobre, porta escut?

Sí, l'escut i qui el porta, l'escuder, és la lleialtat infinita, l'amistat irrompible. Pren forma d'Oslo, de company de fatigues, de silenciós conseller, de sol·lícita companyia, de fidel seguretat. L'amistat verdadera és lleugera com una ploma i alhora resistent com la roca. Com ha de ser un bon escut de cavaller. I què millor que un drac per defensar-se quan les adversitats t'envolten. La lleialtat a una amistat fa que les aventures entre dos sempre siguin millors.

En Jordi, com l'autor que l'ha creat, és un cavaller infatigable i fidel als principis d'optimisme i esforç aventurer. Aquest llibre no hagués vist la llum sense la tenacitat i alegre tossuderia del seu autor i dibuixant. Sense fer cas del que puguin fer-li els malvats encantadors roba-ventures, en JoveGuille conserva l'ànim i les ganes d'explicar les originals històries de Jordi i Oslo. En la difícil i misteriosa terra de la creació, els llibres i l'edició, en JoveGuille és un cavaller errant, que no pas errat.

Potser don Quixot no estava tan equivocat. Potser els que havien perdut el món de vista eren Sancho i tots els personatges que desfilaven per la famosa novel·la de Miguel de Cervantes, desencantats de la terra que els envoltava. Potser l'única manera d'aventurar-se en aquest selvàtic segle XXI, benvolgut lector, és amb una bona llança i un bon escut.
Barcelona, gener de 2015