diumenge, 5 de juny de 2011

Out of the Weekend

A casa meua mai hem sigut de diumenge a la tarda. Quan jo era petit, les tardes de diumenge servien per llegir el diari amb la televisió encesa i fer els deures, sense preguntes gaire difícils pels pares. Ara tampoc faig res gaire diferent. M'agrada la llum de diumenge per la tarda. Té un aspecte de conclusió que no té la resta de dies, com si la simfonia estigués finint i s'espera el girar aspre i interminable del tocadiscos com a autorització pel recolliment serè.

El diumenge a la tarda és el moment del temps quiet i de l'amor despreocupat, molt diferent al de divendres a la tarda, més aviat àvid, o el de dissabte a la nit, més aviat proemial. És quan jo surto a córrer i esquivo les parelles que copen el carrer entre l'asfalt i el vespre d'orenetes. Corro com buscant una cadira quan la música s'ha aturat, o quelcom que ha passat per aquí fa uns segons i que m'és de vital importancia entrampar. Sóc un d'aquells partits presentats per Aristòfanes, separats de l'altra meitat i enganxats sapastrement a un desig, a una búsqueda, anhelant un encaix.

Vist des del davant, és com si m'entrenés per escapar-me d'alguna cosa, o com si ja estigués fugint dels errors de la setmana i que m'entrenés pels de la setmana que vindrà, la que tots rebrem l'endemà quan s'encengui el radiodespertador. Com si el cansament solucionés els conflictes a la feina, a casa, al banc. Potser sigui la raó de tant afany per l'esport i l'exercici físic en aquest absurd narcicista: com que no som capaços de determinar la sortida del laberint, aprenem a no cansar-nos fent veure que la busquem. I d'aquí la dissimulació de les carències, el defugir de la confusió i l'ocultació de les inseguretats, en, en resum, l'estètica chic de l'escapisme amb honor.

Assegut en un banc amb el posat escarransit, obsequi d'unes cames massa llargues i peludes, d'una cara enrojolada i una samarreta vella, miro les onades de personatges que surten d'una estació de metro propera. I imagino qui són i què fan. D'on venen? On es van conèixer? Treballen junts? Tenen els mateixos problemes que tinc jo? S'estimen o diuen que s'estimen? Menteixen a les seves parelles? Es menteixen a ells mateixos? Se senten especials o són conscients que només són una parella més? Se senten únics o només una persona més per l'altra? Els puc entendre? Em poden entendre ells a mi?

Un metro més, em dic, i espero els instants de personatges secundaris, d'alternatius amb xupa clàssica, de prejubilats amb melancolia de la rutina, de família cap a casa i sopar, de joves que tornen de provincia, d'alguns que se'n van a un altre barri. Un minut d'intermedi i arriba un altre comboi de preguntes i comparacions, que pugen les escales mecàniques de l'estació i giren la cantonada d'un altre diumenge que languideix.

dijous, 2 de juny de 2011

Les pluges volen netejar, no desallotjar

La pluja intermitentment molt forta de les últimes hores és fruit de la nova estrategia d'Interior per dissipar el moviment d'indignats de la plaça Catalunya. La Moreneta de Montserrat ha sigut clau per aconseguir tal fenomen meteorològic, informa Mar Morelló.
Les pluges, però, han provocat importants danys materials i personals a Barcelona. Concretament, 121 persones que feien la migdiada a plaça Catalunya han estat ateses per contusions al cap i altres parts del cos, així com pèrdues del sentit a causa d'ofecs. Centenars de persones han sigut arrossegades Canaletes avall pels forts corrents que baixaven de Rambla Catalunya (antiga riera) i Passeig de Gràcia.
El conseller d'Interior, Felip Puig, ha comparegut en roda de premsa hores desprès del succés, desprès de rebre crítiques de tots els partits polítics menys CiU i sectors de la població. El conseller ha assumit les responsabilitats de l'actuació, la qual ha presentat com "una actuació d'higiene pública", i ha remarcat que l'objectiu no era un desallotjament de la plaça. Ha reconegut que les imatges d'una plaça de Catalunya devastada pot provocar incomprensió i indignació però ha defensat que cal que la població conegui quina era la situació anterior -fins un total de 4 indignats no es dutxaven diàriament- i els danys soferts per la policia catalana. Un total de 30 mossos d'esquadra s'han donat un coscorrón al relliscar amb l'aigua i 7 més han sofert danys lleus al bolcar-se una canoa conduïda coordinadament per mossos i guardia urbana.
L'oposició demana la compareixença del conseller al Parlament i ICV critica l'ús indiscriminat d'aigua.