dijous, 24 de juny de 2010

dijous, 17 de juny de 2010

Si fa, no fa

-I què me'n dius de tot això? De què ha servit?
Perds el temps saltant d'una pàgina a l'altra. Esperant un correu nou, algú que et comenti, alguna entrada suficientment dolenta en algun blog que no et faci sentir enveja, algun vídeo nou, prou esplícit sense caure en la falsedat. I així dia a dia. Sort que no he entrat en el món de les sèries. Això si és estar penjat.
- Fem les coses massa ràpid, estem accelerats...
Si home. I que fots a les nits? A cas llegir articles? Ningú és més humà que el que és, però no fotem. Les excuses són un gènere literari: són ficció aforística. Però, què és el que falla? A cas ells, a cas el sistema, a cas jo? El fuet i el dit són damunt la taula. Poden ser utilitzats tots dos?
- Sí, ja ho veig. Però em sento malament, saps? Què som al cap i a la fi?
Creus que jo ho puc saber? Em limito a produir coses que em defineixin o millor dit em vesteixin. Les coses que no hem pogut fer són samarretes que ens alletgen. Però nosaltres som una altra cosa. Què? No t'ho sé dir.
- Estem viciats, doncs?
Potser. Potser el vici és preguntar-s'ho.